EL SAQUEIG DEL PAISATGE
Exposició de les fotografies presentades. A partir del 8 de gener a la Llibreria La Pleta (Mallorca 56 - 08029 Barcelona - T. 934940962)
VINE I CORRE LA VEU !
DIUMENGE 12 de novembre de 2006
FESTA Protegim la Serra de Galliners
Amb la participació del grup d animació Bufanuvols, castellers,
gegants i activitats per a totes les edats, diverses entitats dels municipis
de Bellaterra, Cerdanyola, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat
i Sant Quirze del Vallès, organitzen una diada festiva per a sol•licitar
la protecció dels espais naturals de la Serra de Galliners (dins
de la Via Verda)
Programa: (Com arribar-hi)
- Sortides organitzades a peu i amb bicicleta des de cada municipi.
- Anirem caminant fins a l ermita de St Feliuet de Vilamilanys.
- A les 11 h. ens trobarem amb tots els que han iniciat els diferents
itineraris des de cada municipi a St Feliuet de Vilamilanys on es començaran
tots els actes i activitats.
- Dinar popular.
Per més informació consulteu www.sqvnatura.org
a partir del 23/10/2006
Diumenge 1 d'octubre a 2/4 de 12 del migdia, al Coll d’Estenalles
-Parc Natural de Sant Llorenç del Munt-
CONCENTRACIÓ
DE PROTESTA
contra el projecte de CARRETERA del Coll d’Estenalles
al Pont de Vilomara per Mata-rodona
Amb la participació del grup d’animació Bufanúvols i dels Gegants del Rodal.
Davant l’imminent inici de la construcció d’aquesta carretera al cor del parc natural, a l’àrea de màxima protecció, cal que tots reaccionem!
Volen tallar més
de 2.000 alzines! Volen dinamitar 5.000 tones de roques!!
Si estimes Sant Llorenç, no hi pots faltar!
VINE A ATURAR LES EXCAVADORES!
25 de juny
Manifestació de Mountain Wilderness als Pirineus
MW Catalunya, MW França i MW Espanya per la defensa de la muntanya
La Coordinació
Internacional de Mountain Wilderness organitza, la participació de
MW Catalunya, MW Francia i MW España, una manifestació als
Pirineus el 25 de juny de 2006. Aquesta acció s'inscriu en el marc
d'un conjunt d'ascensions organitzades aquest dia per la Plataforma de Defensa
de les Muntanyes de l'Aragó.
Els participants
faran l'ascensió del Pic Cauarère (2901 m), ja sigui pel costat
espanyol o per la vessant francesa, i es trobaran al cim al migdia per compartir
el dinar. Per aquells que encara estiguin en forma, podran continuar fins
el cim del Culfreda-Batoua (3034 m) per una aresta fàcil.
Per la
vertent francesa, la sortida està fixada a les 8 h. des de l'Hospice
de Rioumajou, al qual s'hi pot arribar per una carretereta a partir de Tramezaigues
(poble proper a la sortida francesa del tunel de Bielsa-Aragnouet, i de
Saint-Lary-Soulan). Pel costat espanyol, la sortida serà des de les
Granges de Viadós, a la vall de Gistain, igualment a les 8h.
L'eslogan d'aquesta manifestació serà “Cims vius, Pirineus lliures d' especulació”, i “Cumbres Vivas, Pirineo libre de especulación” en castellà.
11 de maig.
Pujada a Filià. Crònica de una excursiò-manifestaciò
Us preguntareu perquè remarco la pujada a Filià, i es per la senzilla raó de que era la tercera vegada que pujava a la Vall Fosca amb l'intenciò de fer el cim.
La
primera vegada per la celebració del Fòrum de Mountain Wilderness,
fòrum realitzat a la Foneria, per que pogués venir força
gent, i amb la finalitat de debatre el futur i les accions a realitzar per
la nostra entitat. En aquella ocasió, el poc temps lliure, ens va
deixar acostar-nos al llac de Filià i contemplar el meravellós
paisatge d'aquestes valls, poc malmeses fins ara, encara que buscant ja
van trobar algun cigarret de l'estiu.......
La segona vegada amb la manifestació conjunta SOS PIRINEUS amb la FEEC, el passat 18 d’abril del 2.004 amb esquís i molta il·lusió per fer-nos la foto dalt del cim, aquell cop no va poder ser la boira espessa ens va fer desistir, ja que pujar a un mirador com el cim de Filià i no veure res mes que blanc amunt i blanc avall no ens motivava gens, ademes del perill de baixar esquiant amb aquelles condicions i es que quan un ja te una edat el seny apareix de sobte.
Però aquesta
vegada si, ja tocava. Vam decidir fer els valents i sortir des de el refugi
"Tacita", a on el Sergi i la seva família ens van acollir
meravellosament. Hi han dos possibles camins de pujada fins la cabana de
Filià, la pista que puja fent les seves zigas-zagas durant 7 quilometres,
i un camí empedrat, que es converteix amb corriol, que puja adequadament
per l'altra canto del riu, i que surt al costat del que puja per la Vall
de Rus, al final del poble. Com podeu comprendre va ésser aquest
i no pas la carretera que vam agafar. De totes maneres vam passar primer
pel poble de Capdella amb el seu encant, les seves poques cases i algunes
bordes, on sens dubte aquests "pixapins" hi viuríem ben
gustosos, aquesta gent de capital no tenen cabal.....
El camí puja proper del riu i en aquesta època de l'any l'aigua
es una meravellà tant pel agradable soroll, com per les tonalitats
de blanc que agafa amb els diferent saltants, de neu res de res, bè
alguna clapeta, i es que cada cop ni ha menys.....com ho faran per esquiar
aquesta gent.....
A la cabana l'espera es fa llarga, encara que aprofitem per prendre el solet i mirar les floretes...., com es que trigan tant ens preguntem. I es que Sant Bernat de Mentò o no se quin altra Sant, havia mogut unes grosses pedres fins al mig de la pista, el que impedia la pujada de la resta de companys. Un cop van arreglar aquest petit problema a força de uns quant braços. Ens vam ajuntar tots i vam poguer llegir el manifest, i fer les entrevistes corresponents davant les cameres de TV3. El grup de unes cinquanta persones estàvem contents (on estàveu els altres.....).
Un
cop fet els dos grups (hi havien uns quants amb nens petits que anaven fins
el llac de Filià) vam començar a pujar, la pujada ben portats
pel nostre guia de la Vall Fosca, va ésser constant i coherent, i
en un tres i no res (bé amb algun esbufec) vam arribar dalt del cim.
Ens vam poguer fer la foto de rigor (mira-la bé ministre, que hi
som tots) per veure si a Madrid tenen en conte les muntanyes i no tant sols
els "Estatuts".
Encara queden moltes valls i cims amenaçats, allà aprop (que passa amb la ampliació del Parc Natural de Aigües Tortes i Sant Maurici) i en altres comarques.
El que cal es que ens ajuntem tothom que anem a la muntanya i que pensem que es un patrimoni que em de deixar a les generacions futures per gaudir-ne i no per treure un rendiment ràpid i expressem el nostre clam, com no ens moguem ja tenim les excavadores un altre cop dalt.
Filià te he conegut
no verge, però encara estàs molt bé......no se quan
et torni a veure com estaràs, potser rodejat de remontadors o potser
rodejat de ferralla per no ser rendible el negoci......
Com va dir “l'avi” el Sr. Francesc Macià : “El
seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix
per tapar covardies" Fins la propera.
Concurs fotogràfic: 15 d'octubre VEREDICTE DEL CONCURS
EL SAQUEIG DEL PAISATGE
Data de lliurament: fins el 30 de setembre. Consulteu les bases
La degradació dels espais de muntanya als Països Catalans
Els paisatges sempre han evolucionat, com a reflex que són de les activitats humanes. Al llarg de la història s’han viscut diferents episodis d’extensió i regresió de conreus, pastures i boscos o l’ampliació dels nuclis urbans. Per la pròpia capacitat o mancances tecnològiques, en les societats precedents aquests canvis han estat preeminentment progressius i reversibles. La novetat en el paisatge que estem generant les últimes dues dècades rau en l’expansió vertiginosa de territori edificat. Aquest procés a diferència dels anteriors té un efecte impermutable: allà on s’edifica rarament s’enderroca per recuperar espais forestals o agraris.
La tradicional armonia i elegància dels vells paisatges rurals, fruit de les antigues formes de vida dominants, va siguent reemplaçada per la terrible vulgaritat dels nous emplaçaments urbans i periurbans o la transformació mal portada de moltes zones rurals. El paisatge d’un nombre creixent de comarques ve caracteritzat per algun component o la suma d’aquest trist trinomi: polígons industrials, fileres de xalets i cases adossades, i vials i rotondes. Si l’opció en si ja és questionable... almenys fos fet amb una mínima cura i criteris d’integració a l’entorn (materials, estils, ubicació…) No és el cas ...Com a contrapunt curiós tenim, paradoxalment, una millora en l’aspecte de molts centres urbans.
La virulència del procés presenta matitzacions però, salvant heroiques exepcions, és una tendència general. Òbviament les comarques més poblades pateixen una pressió superior. En aquells espais -primer ciutats, aviat comarques senceres- on ja s´ha depredat (edificat) tota la superfície possible -exemple absolut d’insostenibilitat-, s’estén la taca cap a zones veïnes: noves corones urbanes, nous centres comercials, nous centres logístics, noves zones residencials, nous parcs recreatius, noves zones industrials, nous nusos viaris.... nous de tot, en busca d’un continuada i gairebé malaltissa necessitat de creixement. Molts municipis aproven plans urbanísitcs com si fóssin a Austràlia amb hectàrees i més hectàrees edificables, promovent un insostenible i estúpid creixement difús que només porta a esgotar el recurs sòl.
Els indicadors econòmics, els únics als quals sembla que es faci cas, deuen dir que això es bó. Agafat des de la perspectiva del medi natural i de la tipologia de paisatges resultant, el desenllaç esdevé nefast. El canibalisme urbanístic i l’ocupació irracional de l’espai avancen a velocitat mai vista. La pròpia rapidesa del procés potser no ens permet copçar tota la seva magnitut.
Els espais de muntanya no són aliens a aquest procés. Alta, mija o baixa muntanya pateixen de la febre constructora que s’ha propagat arreu. Així doncs, seria injust fixar-se només en aquest territori concret, obviant la realitat i el context que l’envolten. No obstant per la seva fragilitat i també per l’equilibri que havien conservat fins avui, són més sensibles a qualsevol alteració barroera que es pugui produir. D’altra banda, el relleu capritxós de la nostra geografia, ens permet en un sentit ampli considerar la major part del país com a muntanyós.
Possiblement
aquesta furiosa expansió de superficie edificada només es
comprensible considerant el context i els valors dominants coetàniament.
Vivim un període on l’autèntic integrisme està
en l’economia i no pas, com sovint es vol fer creure, en grups conservacionistes.
Cada dia ens plouen a sobre els referents de la nova religió: índexs
borsaris, Productes Interiors Bruts, vendes de cotxes, tipus d’interès,
el barril brend, plans d’expansió, guanys astronòmics
de bancs, caixes i multincacionals, ... Avui, tot allò que tingui
un rendiment econòmic està justificat.
Enmig d’aquesta embriaguesa del creixement pel creixement, i les
conseqüents cicatrius al territori cal alçar veus crítiques.
Enlloc està escrit que el creixement i benestar, en un país
avançat com pretenem ser, hagi de pagar el peatge de la dilapidació
del nostre patrimoni paisatgístic. El pas de cada generació
ha significat una millora en la qualitat de vida, uns avenços i
millores generalitzats, excepte en la fesonomia de l’entorn. No
val a dir que és el preu del progés. Aquesta resposta només
seria mig justificable en un país que surt de la misèria,
no en el context d’un país de l’Europa Occidental al
segle XXI.
Amb la tecnologia actual, la capacitat de l’home per modificar l’entorn
és absoluta, i només des de la responsabilitat, la racionalitat,
l’equilibri i l’autocontenció serà possible
mantenir un territori digne amb uns paisatges endreçats i de qualitat.
A l’igual que es demana -i cal- una nova cultura de l’aigua,
a aquest país li és imprescindible una nova cultura del
paisatge i el territori, en tant que recurs escàs. El paisatge,
és un patrimoni col·lectiu, com ho pugui ser la pròpia
llengua i que per tant exigeix ser tractat amb cura i respecte. Per això
cal establir un llindar i distingir evolució de ruptura, aprofitament
de saqueig i creixement racional de deliris de grandesa.
Hem d’exigir a les administracions un rigurós control i l’adaptació d’una normativa més exigent, atenent-nos al fet que l’actual s´ha mostrat insuficient. Especialment urgent és fiscalitzar les actuacions municipals.
Per fer evident i denunciar aquest procés, des de Mountain Wilderness de Catalunya amb la col·laboració del Centre Excursionista de Castelló, el Grup Pirinenc Excursionista Nord català i la secció de Muntanya del Club Pollença, hem organitzat un concurs fotogràfic per deixar constància de les bestieses que s’estan realitzant de punta a punta dels Països Catalans. A diferència de la majoria de concursos de fotografia destinats a reflexar els millors racons del país, aquest vol concentrar la mirada en aquells espais –cada cop més extensos- on la deixadesa, quan no complicitat administrativa, i potser una massa social no prou crítica, han permés una degradació creixent del paisatge i per tant una pèrdua de patrimoni col·lectiu i de qualitat de vida.
Així que atansem l’objectiu de la càmera cap aquelles actuacions més repulsives. Fotos de tot tipus de construccions i/o infraestructures, ja de per si qüestionables o d’altres que siguent més o menys justificades, s’han realitzat seguint unes pautes d’estil, característiques i materials que tant malaurats efectes han gravat sobre el territoriri. En definitiva actuacions que un país civilitzat no hauria de permetre mai.
Organitza:
| Organitza | Col·laboren | Amb el suport de | ||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Mountain
Wilderness de Catalunya |
Centre
excursionista de Castelló |
Secció
de Muntanya Club Pollença |
Grup
excursionista nord català |
Cordada |
La
Pleta |
EGM |
Veure POSTER
21 de maig
MOUNTAIN
WILDERNESS DE CATALUNYA
HI TORNEM
Mountain Wilderness de Catalunya, s’adhereix
a la convocatòria de la Plataforma Vall Fosca Activa, que recull
la iniciativa de “Red Montañas”, per realitzar una jornada
de protesta d’àmbit estatal el proper 21 de Maig, en contra
de la ESPECULACIÓ I L’AGRESSIÓ CONSTANT A QUE ESTAN
SOTMESES LES MUNTANYES, i la aprovació d’una llei que reculli
“LA CARTA DE LAS MUNTANYES”.
CONCENTRACIÓ A LES 10 DEL MATI A LA CABANA
DE FILIÀ
Sortides al Pic de Filià ( 2.771 mts de 2 a 3 hores) i al Estany
de Filià (2.090 mts de 45 m a 1h 15 m).
Mountain
Wilderness de Catalunya
Rambla , 41 - 08002 - Barcelona
www.mountainwildernesscatalunya.org
correu@mountainwildernesscatalunya.org
CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA
Dimarts, 9 de maig de 2006, a les 5 de la tarda al Col·legi de Periodistes de Barcelona, Rbla. Catalunya, 10 pral. convocada per:
TEMA:
Implicacions ambientals de la inclusió de la Vall d’Àrreu a la Xarxa Natura 2000 i les limitacions a l’ampliació de les pistes d’esquí de Baqueira-Beret.
Es presentarà un informe elaborat per la Plataforma.
Hi seran presents membres de: WWF/ADENA, DEPANA, IPCENA, FEEC, MOUNTAIN WILDERNEES
Per més informació podeu trucar al tel. 973263793, IPCENA
8 de maig a les 19.30
Assemblea General Ordinària
a la seu de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, carrer Encarnació, 131-133 baixos (Barcelona)
ORDRE DEL DIA
