INTRODUCCIÓ
L’estat actual de la zona per on transcorre el trekking del Huayhuash
és deplorable. Apart dels interessos especulatius actualment en marxa
(construcció de carreteres i infraestructures per a l’explotació minera
de la zona) que no resolen la problemàtica del parc del Huayhuash,
l’evolució durant els darrers anys ha mostrat una clara retirada de
les glaceres, l’augment de les temperatures, noves instal•lacions
mineres, brutícia, deixalles amagades per tot arreu, i un llarg seguit
de repercusions, totes elles fruit de l’impacte directe de l’activitat
humana.
Molts dels visitants d’aquesta zona única, denuncien l’estat en el
que es troba el recorregut del treking. No hi ha cap servei de neteja,
no hi ha una obligació d’emportar-se les deixalles, no hi ha una conscienciació
per part dels habitants de la zona de mantenir-lo net, no hi ha una
conscienciació per part del “trekers” per saber què es fa amb les
seves deixalles. En definitiva, no hi ha cap tipus de control sobre
la brutícia i degradació que genera el pas dels visitants. Si a tot
això li afegim l’interès per part de moltes empreses i organismes
de l’estat, en no catalogar la zona com a Parc Nacional, en lloc de
l'actual consideració de “Zona Reservada”, per tal de dur a terme
els seus nous projectes miners, estem davant d’un problema molt greu.
Tot això es va anar inculcant en el pensament de Dionicio Basilio,
un guia local, gràcies a les reflexions dels amics del Club Trepa
de Castelló durant el seu trek del 2008, i per això els va enviar
un correu demanant-los ajuda per a poder netejar la zona del Huayhuash
aquest any 2009, abans que no empitjori l’estat de la muntanya amb
la temporada de trekings.
Els muntanyencs del Club Trepa es varen posar en contacte amb nombroses
empreses i institucions demanant ajuda a dins i fora del País Valencià
i, a la fi, mitjançant el programa Medi Ambient de Televisió de Catalunya,
varen contactar amb Mountain Wilderness de Catalunya. El projecte
es va valorar molt interessant a la junta directiva, que es va posar
a treballar per fer-lo factible i millorar-lo.
Mountain Wilderness de Catalunya comptava amb un petit pressupost
per a fer una acció Internacional en la celebració dels 20 anys. En
anteriors expedicions commemoratives s’havia fet la neteja de l’Annapurna
i del coll Sud de l’Everest. Ara, a més, coincidia el fet que des
de Mountain Wilderness Internacional s’havia estat demanant (després
que MWC portés la Coordinació Internacional durant 2 anys) que s’entomés
des de Catalunya la direcció de projectes als Andes, ja que hi havia
hagut iniciatives que els mancava un lideratge per a fer-les realitat.
Amb aquesta coincidència i aprofitant la iniciativa al Perú, s’ha
aconseguit que l’expedició es faci sota el paraigües de Mountain Wilderness
Internacional, liderada per MWC.
Per això la neteja no serà la part més important. Encara que de segur
serà la més representativa i reivindicativa, l’acció més important
és la conscienciació per part de tots: habitants, empreses d’aventura,
organismes implicats, i trekers, dels valors paisatgístics, ecològics
i humans que amaga Huyhuash i de la seva importància per a preservar-ho
de qualssevol tipus d’agressió. Per això Mountain Wilderness de Catalunya
ha aconseguit primer, finançament per a portar a bon termini la neteja,
i segon començar una tasca de conscienciació per a la població autòctona,
per als visitants i per a les empreses que viuen de vendre “l’aventura”
al Huayhuash.
La
Serralada Huayhuash
La serralada del Huayhuash
està ubicada a la serra central del Perú, a la regió on convergeixen
els departaments de Ancash, Huánuco i Lima, uns 50 km al sud de la Cordillera
Blanca. Pocs llocs en el món posseeixen paisatges tan bonics com els
de la Cordillera Huayhuash. Les neus perpètues de les seves muntanyes
contrasten amb el cel blau del seu cel i amb la verdor dels seus camps.
La Cordillera Huayhuash és potser la més espectacular dels Andes peruans.
Sis dels seus cims sobrepassen els 6.000 metres i altres 15 assoleixen
més de 5.400 m. El nevat més important, el Yerupajá (6.634 m), és la
segona muntanya més alta del Perú i el punt més alt de la immensa conca
amazònica. Huayhuash és la segona cadena muntanyosa més alta del món
en la regió tropical, després de la serralada Blanca, immediatament
al nord. Encara que està ubicada a 120 quilòmetres de l’oceà Pacífic,
la carena forma part de la divisòria d’aigües del continent; les aigües
de la escarpa oriental discorren cap al riu Marañón, principal tributari
de l'Amazones.
La Cordillera Huayhuash és representativa dels ecosistemes andins; posseeix
una gran biodiversitat; compta amb una varietat d’ecosistemes i té un
significatiu potencial turístic, gràcies a la seva incomparable bellesa
escènica. Aquesta serralada és una de les més espectaculars dels Andes
i està considerada per la comunitat turística internacional entre els
deu millors circuits de "trekking" en el món. Són 180 quilòmetres
de ruta, el que la converteix en una de les més difícils, llargues i
espectaculars del món. Una de les raons de la seva reputació és la mitjana
d’altitud durant el recorregut, el qual és de 4.300 m. aproximadament.
És més, un excel•lent exemple de com les comunitats camperoles juguen
un paper important en la conservació dels recursos naturals dels Andes
mitjançant un aprofitament sostenible i no destructiu. La participació
de la comunitat en la planificació, disseny i implantació és essencial
per a la sostenibilitat dels projectes de desenvolupament i per a la
conservació cultural i ecològica de la regió. L’aïllament que ha patit
per dècades li ha evitat el nivell de depredació que han patit altres
serralades més accessibles com la seva veïna del nord, la Cordillera
Blanca (Parc Nacional Huascarán). Tanmateix, aquest aïllament està disminuint
actualment a causa de la construcció de noves carreteres, el creixement
del turisme i l'increment de l’exploració minera. Tot el que s’ha descrit
és el que intentarà protegir Mountain Wilderness a partir d’ara.
Mountain
Wilderness i el compromís amb les muntanyes
Què
vol dir "Wilderness"?
Naturalesa salvatge no modificada per l'activitat
de l'home.
Què
és "Mountain Wilderness"?
"Mountain Wilderness" –Alpinistes de
tot el món en defensa de l'alta muntanya– és una associació oberta a
tothom, sense finalitat de lucre, que ha nascut per tal de defensar
l'entorn muntanyenc i el sentit de l'experiència a la muntanya i, per
tant, de promoure una reforma de la cultura alpinística d'acord amb
l'esperit Wilderness.
Com
ha nascut?
El mes de novembre de 1987, el Club Alpí Acadèmic
Italià i la Fundació Sella van presentar a Biella (Italia) la proposta
"Mountain Wilderness"–Alpinistes de tot el món en defensa
de l’alta muntanya– per determinar l’estat actual de degradació de l'entorn
muntanyenc i de les amenaces mundials a la wilderness. En els debats
van participar alpinistes de totes les nacions i com a resultat dels
treballs fou redactat un document final, la "Tesi de Biella",
amb què s’establí el naixement de l’associació, els seus objectius i
finalitats. En aquesta mateixa assemblea es van elegir 21 garants, responsables
de promoure arreu les iniciatives i objectius de "Mountain Wilderness".
Ells són el testimoni de fidelitat a la Tesi de Biella. Alguns garants
de renom son Kurt Diemberger, Patrick Gabarrou, Reinhold Messner, C.A.Pinelli,
Chris Bonington...
En aquest projecte hi participaran dos dels actuals garants Internacionals,
la Núria Balagué i en Jordi Quera, triats pels garants d’arreu del món
i de totes les delegacions de Mountain Wilderness. Des dels inicis hi
ha hagut garants catalans, i dels sis que ens han representat en tota
la història de l’associació, ara dos d’ells participen activament en
aquest projecte. Mountain Wilderness de Catalunya es va fundar formalment
el 19 de juny de 1989, i per això es celebra enguany el 20è aniversari.
Quins són els objectius de Mountain Wilderness?
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals
de la muntanya. Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la consciència mediambiental de tothom que
estigui relacionat amb la muntanya.
Com actua?
Les activitats principals de Mountain Wilderness són les accions; algunes
de caràcter emblemàtic, que serveixen per atreure l’atenció i promoure
una presa de posició sobre les amenaces a l’alta muntanya o bé sobre
els greuges que ja s’han produït en diversos indrets. D’altres són de
caràcter puntual: per exemple, en assabentar-se d’un projecte desestabilitzador
de l’entorn natural, es realitza una acció adequada per bloquejar-lo
o bé reduir els seus efectes. En tot cas, l’acció preveu la implicació
dels socis de "Mountain Wilderness": la participació personal
fa que la manifestació sigui eficaç i contundent, i es pot realitzar
juntament amb altres iniciatives, com: recollida de signatures, denúncies,etc.
A més de les accions, també hi ha l’activitat d’informar: mitjançant
projeccions, publicacions, convencions, campanyes de premsa, "Mountain
Wilderness" vol provocar en qui freqüenta la muntanya, a qualsevol
nivell, una presa de consciència sobre la necessitat d’aturar l’explotació
especulativa, cada dia més extensa i agreujada en l’entorn muntanyenc.
La situació al Huayhuash i l’acció
de neteja
(Aquest
text és en castellà ja que ajudarà a difondre el projecte amb les institucions
del Perú)
Acción
de Limpieza:
Situación de la protección actual de la Cordillera Huayhuash
La cordillera fue establecida como “Zona reservada Cordillera Huayhuash”
según las leyes nacionales en 2002. De momento, están reconocidas 4
áreas de conservación privada (ACP), creadas entre 2005 y 2007, gestionadas
por las propias comunidades campesinas, enfocadas a la protección de
los hábitats y ecosistemas de alta montaña y el uso sostenible de los
recursos naturales para permitir un desarrollo de las comunidades locales,
compatible con la conservación de esa cordillera. El resto está gestionado
por el INRENA (estado central). La cordillera Huayhuash cuenta con un
total de 115 glaciares y 46 lagunas, con números ríos que alimentan
dos cuencas mayores (del Atlántico y Pacifico), siendo notables reservas
de agua dulce para todo el país. Esta localizada en 3 departamentos:
Ancash, Huanuco y Lima.
Las amenazas sobre la protección y conservación de esa cordillera son
numerosas, pero la más destacable es la actividad minera. Existen más
de 125 concesiones mineras, que cubren en parte el perímetro del área
definida como protegida. A pesar de ese sistema de protección, concesiones
mineras se siguen otorgando dentro del área natural protegida (la ultima
en fecha de diciembre 2008). Entre otras se puede mencionar la empresa
minera Santa Luisa, del empresario japonés Mitsui, que está actualmente
operando en una zona situada a no menos de 3 km del pico más alto de
la cordillera, el Yerupaja (6634m).
La
acumulación de residuos y deshechos:
El recorrido en cuestión es uno de los más conocidos en Sur América
por sus vistas y su belleza paisajística. Numerosos turistas de todo
el mundo acuden en el periodo de verano. La mayoría de ellos contratan
a agencias locales para la organización y gestión de su estancia y desplazamiento
(guías locales, burros, tiendas, porteadores, etc.). Asimismo, cada
año se genera una cantidad muy notable de basura y residuos de todo
tipo, que se abandonan en el camino y no se recogen.
Los problemas relacionados con la acumulación de residuos y deshechos
en alta montaña son conocidos desde algunas décadas en el macizo del
Himalaya, donde cada año expediciones llevan en esa zona labores de
limpieza. La problemática en el Huayhuash es algo distinta ya que no
se trata de expediciones de alta montaña y las condiciones de altura
y nieve son menos exigentes. Sin embargo, la actividad de trekking está
cada vez más “de moda” y la creciente frecuentación y a veces masificación
de esos recorridos provoca la acumulación de residuos, con efectos diversos
sobre el medio ambiente y el carácter de “wilderness”
de esos espacios.
La falta de legislación e infraestructuras adecuadas, y la despreocupación
y escasa concienciación sobre la problemática de los residuos ha ocasionado
esta situación. Se desconoce de momento el impacto y alcance preciso
del problema, pero está claro que el abandono de residuos sólidos tiene
consecuencias directas (focos de contaminación e insalubridad en ciertos
puntos del recorrido) e indirectas, tales y como la contaminación del
suelo y de las aguas que utilizan la comunidades locales aguas más abajo,
para su uso propio.
Impacto y consecuencias:
La acumulación de residuos sólidos en el recorrido del trek origina
lo siguiente:
impacto medioambiental. Según el tipo de residuo, se conoce de sobra
su impacto y persistencia en el medioambiente (pilas, plásticos, etc).
Los ecosistemas de montaña son frágiles y su equilibrio puede ser es
afectado de forma muy rápida e irreversible. El carácter remoto hace
que la recogida y gestión sea aun más complicada.
Afecta el carácter “wilderness” de esas
zonas. MW defiende el valor de las zonas de montañas aun intactas y
sin “presión humana” como lugares para experiencias personales relacionadas
con el esfuerzo y la vivencia en altura, los sentidos, la naturaleza,
etc.
A la larga, constituye una amenaza para la economía local. La atracción
y valor turístico se ve afectado negativamente pues lo que buscan los
“trekkers” es descubrir zonas vírgenes. El turismo activo en la zona
del Huayhuash es fuente de ingreso para gran parte de la población local
y el mantener zonas limpias beneficiará al turismo.
Objetivos
del proyecto:
- Recogida de residuos a lo largo del recorrido de trekking más conocido
y frecuentado en la cordillera Huayhuash.
- Con esa acción, atraer la atención sobre la problemática de la gestión
de residuos en zonas de alta montaña, y en países donde la economía
local depende en gran parte del turismo de montaña.
- Dar a conocer la situación y el problema ala comunidad internacional
de alpinistas y aficionados a la montaña. (usuarios y turistas potenciales,
in particular en Europa) a través de la red de MWC y MW internacional.
- Empezar una labor concienciación sobre los impactos negativos de la
mala o falta de gestión de los residuos, dirigida a la población local,
los operadores turísticos y los usuarios/turistas que frecuentan esa
zona.
- Estudiar las posibilidades de ayuda, cooperación, colaboración con
los agentes económicos, la población local, las instituciones entidades
públicas, otras organizaciones y asociaciones.
Medios
y acciones previstas:
- Colocación de carteles
- Recoger información y opiniones sobre la situación actual, los
problemas y sus causas. Identificar los factores que limitan o
causan esos problemas, y definir cómo MW podría contribuir a resolverlos.
Por medio de encuentros, reuniones y discusiones con: las comunidades
campesinas de los poblados visitados durante la operación de limpieza,
los operadores turísticos, agencias y guías, las asociaciones
locales y nacionales, tales como APPU – Huayhuash (Asociación
de Protección, Defensa y Desarrollo de la Cordillera Huayhuash).
- Analizar las cantidades y el tipo de residuos encontrados. (Cuales
son los más críticos al nivel medioambiental y visual, ell impacto
medioambiental real, y el riesgo para las poblaciones locales)
- Preparación de Reportajes, informes de divulgación después de
la expedición |
Cartell
Informatiu |
En conclusión, se trata de obtener resultados a través de la recogida
de residuos y también del efecto simbólico y mediático de esa acción
en los Andes, donde hasta la fecha, el “mundo de los alpinistas/montañeros”
no se ha preocupado de las consecuencias de las expediciones sobre el
entorno y los habitantes. El proyecto de limpieza se origina en una
iniciativa de un guía local, gran conocedor de esa zona, quien se ha
dado cuenta de la importancia de “cuidar” a su entorno para que siga
atrayendo montañeros y turistas, y que ellos serán los primeros en beneficiarse
de tal esfuerzo.
Somos
conscientes que la acción de limpieza es solo un grano de arena considerando
las numerosas amenazas que planean sobre la cordillera Huayhuash, entre
las más graves están el desarrollo de las actividades mineras e implantación
de empresas mineras. El presente proyecto pretende contribuir a buscar
y definir métodos y soluciones, empezando con una acción rápida, visual
y mediática, para desarrollar posteriormente una colaboración encaminada
a la protección de la cordillera Huayhuash así como las zonas de alta
montaña de los Andes en general. También creemos que ese tipo de proyecto
puede contribuir a demostrar que el turismo activo y responsable puede
ser una fuente suficiente de ingresos para el desarrollo local, dando
alternativas económicas a las grandes sumas ofrecidas por las empresas
mineras.
|
