DE L’ALPINISME HERÒIC A L’ALPINISME DEL WILDERNESS
DEL SEGLE XIX AL SEGLE XXI
Catàleg de l’Exposició de fotografies amb motiu del X aniversari de Mountain Wilderness Catalunya
Barcelona Maig-Juny 2000
Amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Mountain Wilderness Internacional
Fondazzione Sella (Biella, Itàlia)
Istituto di Fotografia Alpina “Vittorio Sella” (Biella, Itàlia)

Selecció de fotografies de muntanya fetes per Vittorio Sella entre els anys 1879 al 1909, exposades al Palau Robert.

Mountain Wilderness International neix a Biella (Itàlia) el 1987 amb el ferm propòsit de formular posicions concretes per a la salvaguarda de les altes muntanyes, amenaçades a diverses parts del planeta a finals del segle XX.

Alpinistes de prestigi mundial signen la Tesi de Biella que dóna orientació al moviment i pren una força ac-tiva en la defensa de les altes muntanyes alhora que crea una consciència creativa entre l’home i el medi natural i denuncia els projectes que posen en perill espais d’altitud no contaminats. El que anomenem “wilderness” no ha de ser considerat com un fre al desenvolupament, sinó al contrari: és, en si mateix, una riquesa.

Reconeguda per la Unió Europea i el Consell d’Europa, neix a Catalunya l’any 1989 la Mountain Wilderness de Catalunya i, en el seu desè aniversari, presenta un balanç molt positiu. L'exposiciò De l’alpinisme heroic a l’alpinisme del wilderness. Del segle XIX al XXI pretén que, muntanyencs i públic en general, reflexionin i prenguin part, de forma res-ponsable, enfront de la degradació dels espais de so-litud i de silenci, de llibertat i fins i tot d’aventura.

La nostra és una organització no governamental (ONG), sense afany de lucre, formada per muntan-yencs i alpinistes voluntaris. Reconeguda a nivell in-ternacional com a país amb veu i vot, forma part de la FOCIR (Federació d'Organitzacions Internacional-ment Reconegudes) i vol continuar oferint el seu mis-satge d’ètica i defensa del medi ambient amb accions i recomanacions relatives a la política de la muntanya.

Les accions puntuals, sobre el terreny, tenen per ob-jecte provocar una presa de consciència dels proble-mes generals a partir de casos exemplars, i obrir el diàleg entre els diferents actors: esportistes professio-nals, turistes, institucions, etc. Preservant els darrers espais de vida i llibertat farem possible l’experiència de l’home amb la naturalesa de les altes muntanyes, no tan sols a Catalunya sinó a tot el món.

Aquests deu anys de vida de Mountain Wilderness de Catalunya han estat un banc de prova per albirar un futur en el qual caldrà la força dels clubs, de les federa-cions i de tots els muntanyencs perquè no es continuï malversant la riquesa d’un patrimoni tan valuós com el que tenim.

Josep Sicart
President de Mountain Wilderness de Catalunya

Aquest catàleg de l’exposició De l’alpinisme heroic a l’alpinisme del wilderness: del segle XIX al XXI no és més que un reflex parcial de la mostra. I això ho hem fet amb plena consciència.

Des del primer moment vàrem voler que l’exposició tingués un caire retrospectiu i d’homenatge a aquell alpinisme primigeni, imbuït d’un esperit de descoberta científica i cultural, alhora que d’aventura, qualificat d’heroic. I una figura ben representativa de tot aquest moviment iniciat el segle XIX és, sens dubte, Vittorio Sella, nascut a Biella el 20 d'agost de 1859, home d’empresa i aventurer, alpinista i fotògraf, company d’expedicions i d’ascensions de Lluís de Savoia, el Duc dels Abruços.

Aquelles primeres lectures de llibres de muntanya que queien a les nostres mans (L’escalada del Cervin, Les muntanyes de la meva joventut, El primer de la cordada...) van fer obrir els ulls d’unes quantes generacions d’excursionistes de la nostra postguerra a unes aventures i uns horitzons que els eren inabastables per infinitat de raons, sobretot sociopolitiques, avui ja històriques. En el meu cas aquestes lectures es van complementar amb una biografia del fill del qui fou rei d'Espanya, Amadeu I, que abdicà l’11 de febrer del 1873 quan, el futur Duc dels Abruços, tenia només tretze dies. A través d’aquesta biografia vaig tenir la primera noticia de la gran personalitat de Vittorio Sella i, des d'aquell instant, cm va quedar unida indefectiblement a la del Duc; dues figures relacionades amb les expedicions, les grans serralades i els espais oberts que m’havien impressionat de forma inesborrable.

Poc em podia imaginar, aleshores, que, gairebé cinquanta anys més tard, visitaria la residència de San Gerolamo, a Biella, propietat de la família Sella que sovint freqüentava el seu amic Lluís de Savoia, i que actualment és la seu de la Fondazione Sella. La presideix Lodovico Sella i és l’arxiu on es conserven tots els clixés de les fotografies que féu Vittorio arreu del món. Són moltes les vegades que m'he preguntat com podien dur, des del peu del K-2, per exemple, aquell material tan fràgil i què devien pensar els xerpes de la preocupació del nostre fotògraf perquè no es trenquessin aquells bocins de vidre.

Restem molt agraïts a la Fondazione Sella per la seva desinteressada col·laboració que ens ha permès oferir avui una selecció de fotografies realitzades amb aquell mestratge i dedicació de Vittorio Sella. Els matisos en blanc i negre permeten fer-se càrrec de com era el material, l’equip i l’esperit de l’alpinisme de l’època, tan diferent d’ara, al cap de cent anys, quan ha esdevingut en molts casos una simple qüestió econòmica i, deixeu-m’ho dir, una activitat pseudoesportiva.

És per aquests motius que el nostre catàleg recull, únicament, la part de l'alpinisme heroic que ja no pot tornar i del qual solament podem entrellucar la incidència social mediàtica, mitjançant la literatura i els documents gràfics d’aquella època.

Creiem fermament que l'alpinisme per al qual estem treballant ha de convertir-se en la salvaguarda dels cims i en el respecte de les cultures i el desenvolupament dels pobles de muntanya. Aquest objectiu queda ben reflectit en els documents i llibres publicats, com ara el Free K-2, de Mountain Wilderness International, i també en els vídeos que faciliten la divulgació del pensament wilderness.

Lluitarem, doncs, perquè l’excursionisme i les seves més difícils especialitats —alpinisme, escalada, espeleologia, esquí de muntanya, etc.- tornin a marcar, i ara ja per sempre, l’ètica del nostre comportament i, per tant, l’inici d'un nou humanisme de cara als segles vinents, al marge de les modes dels esports d’aventura de caire industrial que, lògicament, han de seguir altres viaranys i han d’estar acotats per l'administració pública.

Joan Cervera i Batariu
President d'Honor i Garant Internacional de Mountain Wilderness de Catalunya

  CONGRÉS INTERNACIONAL
  LES ALTES MUNTANYES DE LA MEDITERRÀNIA
  Protegir Natura, protegir Cultura

  Edita: Mountain Wilderness de Catalunya
  Coordinació: Miquel Rafa i Joan Cervera
  Disseny i maquetació: Oriol Muntané
  Correcció lingüística: Aurora Vila
  Dibuix de portada: Josep Maria Subirachs
  Impressió: M & P Ind. Gràfica, Constitució 19 Barcelona
  Dipòsit Legal B-47.815-1995
  Amb el suport de : Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Publicació de les ponències i comunicacions presentades al congrés internacional organitzat per Mountain Wilderness de Catalunya el 22 i 23 d’octubre de 1994 a la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Tossa de Mar, amb la participació de més d’un centenar de persones.

PRESENTACIÓ

El tema d’aquest Congrés és la natura i la cultura de l’alta muntanya mediterrània; es a dir, dels ambients alpí i subalpí de les muntanyes de la conca mediterrània. Sota aquest criteri se seleccionen, doncs, els massissos de tot l’entorn de la conca del Mediterrani (en el sentit hidrològic i geogràfic del terme) que presenten unes carac-terístiques i problemàtiques que corresponen a les de l’Alta Muntanya, tot i respectant les diferències degudes a la diversitat biològica i cultural de cadascuna d’elles.
S’ha prestat una especial atenció a la problemàtica ambiental d’aquestes àrees, entenent com a tal l’estat de conservació del patrimoni natural i cultural, ja que amb-dós aspectes es troben íntimament lligats per la llarga i fecunda histèria de les civilit-zacions que han ocupat aquestes muntanyes de la Mediterrània.
A continuació hi trobareu una sèrie de ponències monogràfiques que exposen l’estat de la qüestió de cadascun dels massissos seleccionats: Alps; Pirineus; Mun-tanyes Bètiques (Sierra Nevada, ..); Apenins; Serralades balcàniques de Grècia (Mont Olimp); Atlas; Muntanyes de Còrsega.

Dins de cada ponència hi trobareu aspectes com:
-Trets distintius que confereixen la personalitat del massís;
-Problemàtica ambiental més destacada;
-Actuacions dutes a terme per resoldre aquestes problemàtiques;
-Propostes per a un futur desenvolupament sostenible d’aquestes zones.

En segon lloc, hi ha una sèrie de comunicacions curtes, sobre aspectes més puntuals:
problemàtiques específiques, actuacions realitzades, propostes de treball, etc.. Aquestes comunicacions van ser presentades pels participants prèviament a la cele-bració del Congrés i revisades pel Comitè Tècnic.