LA TESI DE BIELLA (ITÀLIA)

1. La noció de Wilderness

1.1. La noció de wilderness (nom femení traduïble per natura salvatge no transformada per activitats humanes) integra factors psicològics i ètics.

1.2. Per wilderness de muntanya hom entén aqueix entorn d’altitud no contaminat on tots aquells que en senten veritablement la necessitat interior poden encara fer l’experiència d’una trobada directa amb els grans espais i fruir en total llibertat de la solitud, els silencis, els ritmes, les dimensions, les lleis naturals i els perills. La qualitat de la wilderness rau sobretot en la seva capacitat poten-cial de permetre una relació creativa entre l’home civilitzat i l’entorn natural. Es el grau d’autenticitat d’aquesta relació, allò que dóna un sentit no efímer a l’aventura.

1.3. Puix que n’implica una presa de consciència total, l’experiència de la wilderness revesteix una importància particular en les societats complexes i dividides on viuen la major part dels alpinistes, cosa que pot provocar una reacció vital d’enfrontament amb les limitacions d’un sistema encaminat a afeblir cada cop més l’ésser humà, a restringir la seva responsabilitat, a fer previsibles i manejables el seu capteniment i les seves necessitats, a limitar la seva autonomia en el domini de les decisions i les emocions.

1.4. En conseqüència, és d’una importància fonamental tenir plena consciència dels lligams que s’estableixen entre els valors ecològics i els valors ètics, estètics o del comportament. És en efecte en aquests lligams que s’amaga el sentit de l’alpinisme, en tant que l’expressió de cultura.

2. Degradació de la wilderness i responsabilitat

2.1. La comunitat dels alpinistes i les associacions que els apleguen, tenen responsabilitats històriques concretes en la degradació de la wilderness de muntanya, tant als Alps com a la resta del món. Una responsabilitat que encara que hagi estat la major part de vegades només indirecta o involuntària, no és per això menys condemnable.
La indiferència, la ignorància, la manca de sensibilitat no són mai justificables.

2.2. El desig, teòricament comprensible, d’atreure la més gran quantitat de gent a la pràctica de la muntanya facilitant-ne l’apro-pament, sovint ha estat causa d’un procés de «civilització» exagerat. Per afrontar la demanda creixent que se’n deriva, s’ha recorre-gut a la construcció de nous refugis, a l’ampliació progressiva dels ja existents, a la creació d’itineraris «equipats» i d’altres incita-cions al consum. Però aquesta política presenta greus errors de judici. En realitat no té en compte el factor wilderness, i la solitud que el caracteritza, en tant que eixos fonamentals dels valors de l’alpinisme.
Nosaltres pensem que la construcció i la capacitat dels refugis no haurien de ser determinats d’acord amb la demanda d’usuaris po-tencials, sinó que haurien de dependre del nombre de persones que l’entorn natural pugui suportar sense perdre el seu sentit.

3. Wilderness i poblacions de muntanya

3.1. El pas reiterat de les grans expedicions, seguit de grups de trekking, està provocant transformacions profundes entre les po-blacions locals, en el seu nivell de benestar material, en la seva mentalitat, en la seva cultura tradicional. No és pas fàcil d’avaluar la part positiva i negativa que comporten aquestes transforma-cions, ja que les opinions dels experts estan dividides. Tanmateix, sembla raonable considerar que aquests corrents importants de diners i béns materials als quals accedeixen més fàcilment els jo-ves que no els vells, poden produir efectes desestabilitzadors en introduir criteris d’avaluació típicament «occidentals» en grups ètnics no preparats por interpretar-los correctament: a més a més, una eventual i sempre possible desviació d’aquests corrents vers altres objectius, exposa a greus problemes les poblacions locals acostumades a sobreviure només de professions tradicionals.
A tot això cal afegir la migrada preparació sòcio-històrica de la majoria dels alpinistes, cosa que els fa difícil prescindir dels seus punts de vista «eurocèntrics» per acceptar la diversitat i respectar-la encara que els resulti incomprensible. Fóra desitjable que el debat sobre aquestes qüestions s’estengués i s’aprofundís; ningú ha de ser indiferent al fet que el seu comportament pugui haver causat o causi la degradació ètica, social o cultural d’altres poblacions o d’haver desestabilitzat amb massa lleugeresa la vida d’altres homes.

3.2. Sembla massa complex, dins d’aquest quadre, tractar de manera creïble i completa el problema de les relacions entre alpinisme i les poblacions de muntanya. Nogensmenys, aquest pro-blema existeix; la comunitat dels alpinistes ha de preparar-se per afrontar-lo.

4. Estratègia

4.1. Fóra inexacte afirmar que no s’ha fet res fins ara per part dels alpinistes i les associacions d’alpinisme per defensar la wilder-ness de muntanya. Tanmateix, les iniciatives d’aquest tipus han tingut efectes pràctics força limitats.

4.2. Ara és hora de fer un pas endavant decisiu. Els alpinistes de tot el món, reunits en el congrés de Mountain Wilderness a Biella, volen crear un moviment organitzat amb aires nous, capaç d’elaborar estratègies coratjoses, anticonformistes i eficaces per defensar o recuperar els darrers espais lliures del planeta. Aquesta estratègia ha de preveure el recurs sistemàtic a accions concretes, fins i tot fent ús de la provocació utòpica, per estimular l’elevació del nivell de consciència «ecològica» d’un nombre cada vegada més gran d’usuaris de la muntanya.

4.3. El moviment nascut a Biella pren cl nom de Mountain Wílderness i té caràcter internacional. La seu central s’ha establert a ltàlia durant els anys 1988-89. El congrés ha elegit 21 delegats amb la missió d’estructurar el moviment tot redactant els estatuts, nomenar els responsables del seu funcionament pràctic i fer que els objectius puntuals siguin assolits. Els 21 delegats són elegits per un període de dos anys.

5. Objectius, en un termini curt o mitjà, del moviment Mountain Wilderness

5.1. El moviment ha d’actuar entre les associacions que es preocupen de l’alpinisme i de la protecció de la natura a tots els països, a fi de:

a) Promoure una reforma de la cultura alpina en l’esperit de la wilderness (contra la comercialització, contra el proselitisme discriminatori, per a la sensibilització dels joves dins l’àmbit de l’escola, per a la formació d’una consciència ecològica entre els guies, instructors d’alpinisme, organitzadors de trekking...)

b) Fer més intensa i eficaç l’acció d’aquestes associacions per a la protecció de l’entorn intervenint sempre que estiguin aparentment disposades a projectar o acceptar iniciatives no conformes a l’esperit de la wilderness

tornar